La felicitat? Com una dona. Ve imaginada, conquistada, estimada i mai no s’abandona!

Reading Time: 3 minutes

Qui no coneix “La cançó de la felicitat“?

A Itàlia és molt famosa, hi ha també les versions en castellà i en català. Però encara no l’he trobat en anglès.
Nosaltres recordem bé aquesta cançó, no perquè fos la nostra preferida, sinó perquè… senyoretes de parvulari, als ressorts turístics i els monitors de colònies, no paraven de fer-nos escoltar, cantar i fins i tot ballar a la força!
A mi mai m’ha agradat! L’única part divertida era el ‘bumbumbm’ entre una estrofa i l’altra, que em recordava les sigles d’uns dibuixos animats dels que ni tan sols en recordo el títol.

El ritme no m’agradava, però analitzant-la retrospectivament, és una cançó que ens parla sobre un concepto bastant important: LA FELICITAT! 

Aquest estat d’ànim al que tots aspirem cada dia, i en tot moment. Aquest bé tan desitjat.

La major venjança és la felicitat: res molesta més a la gent que veure’t fer una tremenda riallada.
-Chuck Palahniuk-

Aquesta és la Santa Veritat.
És lleig admetre-ho, però molt cert… la felicitat és tan maca que gairebé fa rabiar. Per això em passa que algunes vegades, quan estic feliç, no vull compartir les bones notícies amb massa persones… a massa gent no els hi agrada 😉.
Així que parlo directament amb la família i amics propers, només com a precaució, per allunyar les males llengües. Per a mi és una mena “d’anti mala sort“, una actitud supersticiosa. Estic segura que tu també tindràs els teus petits trucs contra el mal d’ull.

Llavors… bé… diguem que…

Si aprenguéssim a ser una mica més feliços i a mirar el món amb un somriure, segurament viuríem en un món millor.

La felicitat? Com una dona. Ve imaginada, conquistada, estimada i mai no s’abandona!

Però com a les millors pel·lícules, fins i tot els matrimonis més macos semblen finalitzar. De vegades és la dona qui se’n va, de vegades, és l’home qui envia a passeig la felicitat. Perquè sí, l’home modern està massa ocupat amb els seus problemes, oblidant la importància que té portar la felicitat amb ell.

Llavors, de sobte, tot canvia. Anem al llit, o veiem la televisió al sofà, i veiem al nostre petit somriure. Llavors el somriure ens torna, i els pensaments positius tornen.

Què bonic ser nens, tots volem tornar a ser nens, de vegades.

Es diu que els nens sempre són feliços, es creu que no tenen filtres i que veuen la realitat des d’una perspectiva més ingènua i lliure de prejudicis i dogmes socials.

En aquest sentit, vull obrir un petit parèntesi sobre un tema que, al meu entendre, és molt important. És només una pausa per a la reflexió.
Realment pensem que els nens sempre són feliços? Sí!!! La gran majoria de la gent, com jo mateixa, així ho creu. I amb tot el meu cor voldria que fos així realment!

No obstant això, desafortunadament, les inestabilitats emocionals existeixen i pot afectar fins i tot als més petits. Només vull fer-te reflexionar sobre el fet que sovint aquests problemes es subestimen; així que simplement recorda que existeixen, i sobretot, aprenguem a reconèixer-los per allunyar-los tots, des del primer fins a l’últim, el més lluny possible!

I ara tornem als nostres animalets somrients… (espero que ningú s’ofengui si els hi dic “animalets“) Jo a la meva petita la veig com un cadellet indefens! De vegades una rateta, de vegades un esquirolet.

Així que… a ella li ensenyaré a conèixer el món, li mostraré la bellesa de la vida i li pintaré la part lletja de les coses, en els seus colors preferits.

M’agradaria que aprengués a mirar la vida des d’una lent de color, i escoltar els sons de la natura en lloc de la maldat de les persones.

Però de moment és tan petita… que tindrà molt de temps per aprendre tot.
Per ara, només intento fer-ho el millor possible, transmetre el meu estat d’ànim i fer que visqui en un ambient el més tranquil i relaxat possible (si la meva parella ho permet eheh).

Un bon aspecte a la qual m’estic dedicant des de fa poc, vull explicar-vos-la.

Agafo a la meva petita, la moc al ritme de la música i li faig escoltar (ara també la canto) una cançó una mica curiosa… Es diu “The Happy Song”, el títol ho diu tot!

És una cançó que es va encarregar a Imogen Heap, l’autora, amb l’objectiu d’escriure i compondre una cançó que fes als nens més feliços.

I així ho va fer! L’autora va acceptar la tasca i, juntament amb la col·laboració de la seva filla Scout (de dos anys), la Goldsmiths University i psicòlegs especialitzats, la música va ser provada científicament per trobar el ritme, la melodia i el ritme perfectes. I així els nostres fills seran més feliços 🙂!

Bé, que sigui veritat o no, encara no ho sé… simplement us dic que entre totes les cançons per a nens que vaig escoltar, aquesta és la meva preferida.

L’heu escoltat?

Amb Amor, Mamibum

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *